No et deixis embolicar!

“Els residus d’envasos han augmentat més d’un 20% durant els darrers 10 anys a la UE. L’any 2020 s’hi van generar 79,3 Mt: una mitjana de 177 kg/hab.”

Els residus són el reflex dels nostres hàbits i estils de vida. Ha estat així en totes les civilitzacions i els residus que s’han conservat han servit per escriure la història. Malauradament, els vestigis que hem trobat d’altres èpoques eren ceràmiques, bronzes i elements escultòrics, mentre que els nostres predecessors trobaran ampolles de plàstic, carcasses d’ordinador i envasos de iogurt. És evident que la manera majoritària que tenim de produir, consumir i desfer-nos dels residus no és la correcta i l’hem de canviar.

Algunes compres generen més residus que d’altres: principalment, a causa d’embalatges excessius, de plàstics i papers. Aquestes qüestions solen anar vinculades a aspectes de logística i de conservació i això se sol traduir en el fet que com més lluny sigui l’origen, més packaging acompanyarà el producte. En definitiva: a més proximitat, menys residus.

Els residus d’envasos han augmentat més d’un 20% durant els darrers 10 anys a la UE. L’any 2020, a la Unió Europea es van generar 79,3 milions de tones de residus d’envasos —una mitjana de 177 kg per persona—, una gran part dels quals va ser d’articles d’un sol ús. Malgrat les directives europees, les noves lleis estatals en matèria de residus, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els notables efectes de l’escalfament global, no només no es preveu que es redueixin abans de l’any 2030, sinó que augmentin un 19%. És una xifra inassolible, fins i tot si aquests es gestionen correctament.

Pensem un moment en els articles d’un sol ús que fem servir quotidianament: no n’hi ha cap que es pugui evitar, optant per un equivalent reutilitzable? Una bona part, segur que sí! Hàbits com omplir la cantimplora a les fonts, en lloc de comprar ampolles noves; fer servir porta-entrepans en lloc d’usar paper d’alumini; facilitar una tassa pels cafès de màquina o per emportar i la carmanyola o similar per comprar productes frescos; fer servir productes de neteja o d’higiene reutilitzables o adquirits a granel.

Qualsevol material es produeix a partir de matèries primeres que s’han extret de la natura: papers, plàstics, aluminis, teles. El fet que els hàbits de consum s’hagin descontrolat i la fórmula de l’usar i llençar vagi en augment, fa que aquests recursos naturals s’acabin esgotant si no es fa res al respecte. A hores d’ara, és prioritari aturar l’extracció de noves matèries primeres i aprofitar una vegada i una altra les que ja tenim. És a les nostres mans prevenir els residus, promoure la circularitat dels materials, tant allargant la vida dels productes fabricats, com a través d’una bona separació dels residus per facilitar la recollida selectiva i, posteriorment, un reciclatge de qualitat.

La muntanya dels envasos

Si la separació dels residus a les llars es fa bé, la bossa de la fracció resta hauria de ser la més petita. Al contenidor gris s’hi han de dipositar les restes de neteja, de productes d’higiene i sanitaris, potser cendra i burilles, peces de vaixella trencades i poc més, ja que pràcticament la resta de materials es poden recuperar a través de tractaments en plantes especialitzades.

Aturem-nos i mirem la nostra brossa. Tenim una sola bossa, que s’omple veloçment, o en tenim diverses —Quatre? Cinc? Sis? Fantàstic!—que dipositem als contenidors corresponents cada certs dies? És necessari analitzar les deixalles i plantejar-se quants d’aquests productes, ara convertits en residus, podríem desterrar per sempre de les nostres vides. Materials com el paper d’alumini, fàcilment substituïble per envasos reutilitzables, ja no tenen cap sentit.

Qui contamina haurà de pagar. Consum responsable

Des de fa anys, la Unió Europea estableix uns objectius de reciclatge (sense anar més lluny, de cara a l’any 2025 s’hauria d’arribar al 55%). Es tracta d’una meta difícil. Al Camp de Tarragona, actualment es fa només el 42,4% de recollida selectiva i no s’ha registrat gaire augment en els darrers anys. Per posar-se les piles, cada vegada més municipis implementen sistemes d’alta eficiència, com el porta a porta o els contenidors amb identificació. Aquestes fórmules permeten establir una taxa justa: qui ho fa bé paga menys i qui ho fa malament, rep penalització. És evident que prevenir els residus i separar bé, no només beneficiarà el medi ambient sinó també l’economia domèstica!

Tant per reduir el volum dels residus domiciliaris com per evitar de pagar aquestes noves taxes, la prevenció és la clau. Sense ampolles, safates de plàstic i llaunes, el volum de la bossa dels envasos lleugers es redueix considerablement. Moltes vegades, la muntanya d’envasos es deu més a qüestió del ritme accelerat del dia a dia que a la manca de consciència ambiental, però cal fer l’esforç. La majoria d’aliments es poden comprar a pes, transportant-los en una carmanyola o reutilitzant l’envàs d’un producte similar. Molts productes tenen alternatives reutilitzables que acaben suposant un estalvi també econòmic. Prevenir els residus és la clau de moltes coses positives, com no haver de fer tants viatges al contenidor!